10 Sant Jordis en 1. Quin tour…

Bonica experiència la que em vaig plantejar de fer durant la Diada de Sant Jordi d´aquest passat dijous. El concepte era clar: recòrrer les 10 capitals de comarca de la província de Tarragona en 1 dia per fotografiar què passava en cada municipi, com cada lloc vivia una diada tan especial com aquesta.

Va ser un dia fantàstic. Ben aviat, de bon matí, a quarts de nou i amb un sol que presagiava bon temps tot el dia, em plantava a Amposta, capital del Montsià. Allí tenia marcada la sortida, i des d´allí aniria pujant fins El Vendrell. Havia de cobrir moltes ciutats i quedaven molts quilòmetres per endavant.

Amposta, quan hi vaig arribar, tot just despertava. L´Ebre passava tranquilament al seu pas per la ciutat, sota el pont de pedra, i a l´espai del Castell, davant mateix del Centre Cultural, poc a poc s´anaven muntant les diferents paradetes que durant tot el dia oferirien a tots els convilatans els seus llibres i roses. Unes quantes fotos, i direcció Tortosa.

A la capital del Baix Ebre l´ambient ja havia crescut. El carrer Sant Blai ja era tot engalanat i a punt per oferir el que tothom esperava. Aquest carrer és força estret i llarg i era ple de botiguetes a banda i banda. Gent encuriosida em preguntava que d´on era. Quan els hi explicava el meu projecte quedaven perplexos i els semblava una idea molt ben trobada. Això augmentava les meves ganes de seguir. Cap a la Terra Alta!

Al cotxe porto RAC1 a la ràdio. En Basté està excels i fora de si amb la felicitat del dia i del seu sant i de tenir cadascun dels seus convidats, autèntics fòrmules 1 del món dels escriptors. Un d´ells, Ken Follet, (” Els Pilars de la Terra”) és per primera vegada a Barcelona vivint aquesta festa. Està al·lucinant. I penso: Si fos aquí amb mi fent aquest tour “santjordià” què pensaria? Els nostres paisatges que li semblarien?.. jo crec que s´enamoraria de la nostra terra i es quedaria prop de l´Ebre a viure.

Direcció Gandesa, passant per l´Assut de Xerta, i pujant cap a la Serra de Pàndols, el paisatge era preciós. Contrastos de colors i territori molt interessants entre la zona de l´Ebre i l´interior de la província. El nostre país amaga racons increïbles! Quan vaig arribar vaig veure una diada un pèl diferent. De fet, a Gandesa, va ser on menys ambient vaig trobar, però a la plaça on es celebrava l´esdeveniment, hi havia un acte molt curiós i interessant: joves d´un institut llegien textos de Sant Jordi, escrits per ells mateixos, a gent gran, que agraïa enormement aquella lectura. Se´ls veia emocionats i reviscolats per la felicitat que aquell acte els transmetia.

Una estona després em vaig dirigir cap a Móra d´Ebre. Ràpid vaig arribar al centre neuràlgic on transcorria una gran festa amb multitud d´alumnes de diferents escoles que feien que l´acte encara fos més gran. La plaça estava ben plena, i, al capdavant, els dos gegants de la ciutat, que presidien la plaça davant el nombrós públic que s´hi aplegava. Es preveia un dia molt ric culturalment. Eren les 12h, a continuació sortiria cap a Falset, el que seria l´equador del dia. 

Quan vaig arribar, tenia clar que tot deuria transcòrrer a la plaça de la Quartera de la capital prioratina. No em vaig equivocar. Tot un seguit de nens cantaven plantats a les escales del davant de l´ajuntament, i a les taules i paradetes anaven fent feina. L´ambient començava a engrescar-se. Tot i ser migdia, la gent aprofitava per deixar-se caure a la coneguda plaça per complir amb l´obligació del dia.

Ja havia vist cinc Sant Jordis. Tots ells en una mateixa diada però cadascun viscut a la seva manera, amb la particularitat i peculiaritat de cada poble o ciutat. 

Ara tenia una bona tirada de quilòmetres per davant. Desde Falset me n´anava cap a la ciutat més protagonista d´aquesta diada, on es viu la llegenda de Sant Jordi com enlloc. On vaig trobar l´ambient més autèntic, i on vaig tenir la gran sort de poder fer la foto als dos protagonistes de la festa; el cavaller Sant Jordi entregant-li la rosa a la princesa en plena plaça Major de Montblanc. Aquesta ciutat per a mi té un encant molt especial i perdre´m pels seus carrers és una cosa que m´encanta fer, però vaig anar directe al centre de la vila, sabia que allí podia estar passant tot. Un arsenal de gent s´hi concentrava, a més, certs personatges televisius també hi eren presents fent un programa en directe per a TV3. Era el cas, per exemple, del Tomàs Molina. Bé, després de saludar gent coneguda a la vila ducal, i haver fet fotos a tort i dret, me n´anava de pet cap a la capital dels castells.

Eren quarts de tres de la tarda quan ja havia aconseguit aparcar a la capital de l´Alt Camp. No massa a prop de la Plaça del Pati, però de seguida hi vaig fer cap. Ambient? poc, però no era la millor hora. Tothom dinava i la plaça era tranquila. El bat de sol que hi queia era de justícia. Tot i així hi havia gent que ho aprofitava, aquesta calma donava per remenar sense estrès, sense cops, i poder escollir el llibre o rosa que més t´agradés. Vaig poder veure i saludar a dos bons fotògrafs a la mateixa plaça, en Rodrigo i el Pere, però sense poder distreure´m massa, calia seguir, per davant quedaven tres ciutats; El Vendrell, Tarragona i Reus.

Quan vaig arribar al Vendrell el rellotge deia que quedaven deu minuts per les quatre, anava bé de temps. La ciutat “baixpenedesenca” s´estava preparant pel que seria la tarda. Es preveia que en aquells dos o tres carrers on havien plantat tot tipus de paradetes, al cap d´un parell d´hores, l´ambient seria intens. En aquells moments, tots els paradistes agafaven forces, descansaven. Seria vital per aguantar de manera ferma la tarda.

Tarragona: allí tot va canviar. La Rambla era plena. L´olor de les pàgines de llibre i de roses es podia sentir desde Els Despullats fins bastant metres més amunt del teatre Metropol. Molt d´ambient. Una de les artèries principals de la ciutat era inundada de colors, on per sobre de tot, destacava el vermell intens de milers de flors. Era un anar i venir. Hi vaig dedicar el doble de temps, tenia mil instants que fotografiar. Centenars de coses passaven al meu voltant i en volia copçar alguna que realment em cridés l´atenció, que fos diferent al que havia vist fins al moment. Parelles, joves enamorats, adults que ja s´havien intercanviat el regal… però de sobte, un nen de, com a molt, dos anyets, es menjava a petons la seva mare, ho vaig trobar entranyable. 

Després, dotzenes d´alumnes que sortien de les escoles properes a la Rambla, també hi van fer cap. Adolescents que xisclaven d´emoció per un dia tan especial. Noietes que esperaven que els caigués a les mans la seva primera rosa i noiets que no s´atrevien a entregar-la… l´edat del “pavo” en la seva màxima expressió.

El cansament ja feia acte de presència. Més de tres-cents quilòmetres a les esquenes, deu hores sense parar, d´aquí cap allà. Però el final de la jornada era a prop. Estava disfrutant molt i encara em quedava una ciutat, i cap allí em dirigia, moltes coses encara hi trobaria.

Finalment la meta d´un dia molt intens. Reus. El Mercadal era un bullici de gent concentrat en el punt més neuràlgic de la capital del Baix Camp. Allà les botigues de llibres estaven fent el seu agost particular amb la venda a multituds de gent que s´aglopaven literalment sobre les seves estanteries. Quina gentada. Jo crec que no n´hi cabia més, però els accessos a la plaça seguien absorbint centenars de persones. Sardanes, castells, el drac, la víbria posaven el colofó a tal jornada festiva i cultural que també tenia la seva part reivindicativa. I es que som un país amb una força cultural al que pocs es poden comparar. Com bé anomenen alguns escriptors, Sant Jordi és la Champions dels llibres. Si a Estats Units també la fessin, tots els països la imitarien. Aquí tenim una cosa única, tremenda, cívica com cap i espectacular.

I així, de manera resumida va ser el meu tour de 10 Sant Jordis. Una jornada intensa, on vaig descobrir espais, paisatges. Vaig trobar coneguts, en vaig fer de nous i on, per damunt de tot, l´experiència de viure una festa tant implantada en les nostres ciutats però que cada municipi, cada poble, viu a la seva manera. Amb el seu tarannà propi. Un acte immens, fet amb i per el poble.

Us deixo algunes fotos del dia, que com us podeu imaginar, en van caure unes quantes. Fins aviat!!