Diuen, que les coses fetes a foc lent, i amb temps, són les que millor surten, les que a l’hora de la veritat resulten ser més satisfactòries. 

Perquè dic això? L’ Alba porta molts mesos preparant el seu gran dia, i tot, absolutament tot, està més que pensat. Li dóna voltes, s’ho repensa, i, si cal, ho modifica. És la manera, certament. I la preboda també va ser una mica així. Ella coneix espais i raconets que ens van obrir moltes possibilitats, i ja no us dic quan vam acabar al mas del seu pare… tot va esdevenir brutal amb un final inesperadíssim per molt preparat que estès tot. Aquell moment que dius: “quan improvitzes tot surt genial”.

Però es que ells tenien claríssim que havíem de fer una preboda casolana, no anar lluny ni anar buscar paisatges poc freqüentats, el qual vaig trobar molt encertat. El poble on viuen, Vinyols, i Mont-roig, amb racons fantàstics típics del Baix Camp, van esdevenir el nostre escenari. 

Oliveres, camps de blat, masos, muntanyes composades a l’horitzó que sempre les tenim al voltant nostre, i tot ben a prop de mar, a pocs quilòmetres, on les platges ens esperaran per la postboda, si l’Alba no troba un altre lloc.. ;)

Nois, la tarda va ser tremenda, ens faltava sol però la llum la vau posar vosaltres. Aquest dissabte tenim una cita marcada al calendari desde fa un any i, amb l’ermita de la Mare de Déu de la Roca com a gran protagonista, tindrem un reportatge fabulós. Ja tenim ganes de que comenci la festa!

(Has visitat el post i t’ha agradat? comparteix o deixa’ns el teu like, gràcies!)