Un boda, a Roma, no passa cada dia

Doncs no, efectivament, una boda a Roma no acostuma a donar-se, és per això que, quan surt la oportunitat, s´ha d´aprofitar al màxim per tenir les millors instàntanies d´un casament que, difícilment, es repetirà.

Amb l´Ana i el Javi no va ser gens difícil. Què fàcil tot amb ells. I divertit! mira que m´ho arribo a passar bé quan faig fotos, amb el que sigui, però aquell dia va ser molt especial. Tan era que plogués, que el temps s´hagués ficat en contra nostra. La pluja va fer que busquèssim recursos, i amb l´amic Martino, superèssim reptes constantment per mirar de trobar la fotografia idònia allà on fòssim, sota aquella aigua que queia, en la ciutat eterna.

Evidentment, aquesta ciutat t´ho posa fàcil en segons quins llocs. çels sets de decoració i l´atrezzo ja estan posats desde fa més de dos mil anys i tu només cal que facis clic ;)

La boda va ser pel pont de maig, imagineu-vos la gentada que transcorria per tots els edificis i monuments del centre de la ciutat.. col·lapsada de guiris (jo un més, és clar). Les fotos havien de tenir aire, com no, d´amor, de tendresa, de sensibilitat.. buscant entre la multitud la sensació de sentir-nos únics allà al mig.

Va ser genial, fantàstic, potser no puc trobar com definir-ho. Quins moments de capvespre davant el Coliseu. O quan els nuvis van fer un cafè a casa d´en Domenico, un hospitalari italià que ens va obrir casa seva i va rebre´ns com si fòssim la seva familia. Us asseguro que els nuvis estaven vivint un somni.

Bé, això va ser, resumidament, aquesta grandíssima experiència a una de les ciutats més decadents que he visitat però que a la vegada més m´han flipat. Bellíssima Roma!!

Ciaoooo!!

Using Format