BODA SONIA & MIGUEL

Em serà fàcil parlar d’aquesta boda. A diferència de la resta que he fet fins al moment, el casament de la Sonia i el Miguel em toca d’aprop, i això encara m’emociona més, per tant, serà un plaer enorme dir-vos i ensenyar-vos quatre coses del que va ser un dia fabulós. 

L’emoció es desbordava. Desde que vam començar a fer-los-hi les fotos mentre es vestien a les respectives llars, les llàgrimes ja feien acte de presència entre familiars i nuvis, i ens deixava entreveure el que viuríem la resta del dia. Quan la parella que es casa són familia, l’exigència és doble, però la felicitat per poder captar aquells instants és immensa.

Els dos joves nuvis estaven com un flam. Tenien ganes que passés ràpid la cerimònia per deixar-se anar, i quan vam ser al Claustre de la Catedral de Tarragona, tots dos van esdevenir ells, van començar a adonar-se que aquell no seria un dia qualsevol, que havia començat entre nervis, llàgrimes i emocions. Aquell dia seria tant gran, o més, com ells havien imaginat.

Si deia al principi que em seria fàcil escriure en aquest post, més ho va ser treballar en aquesta boda. Ells dos m’havien demostrat desde el principi que volien que jo fos el fotògraf, i ja feia molt de temps que ho havíem parlat, tenia clar què volien. 

Cosins, mil gràcies per deixar-nos ser nosaltres. Per deixar-nos fer el que més ens agrada. Gràcies també per tantes emocions, tants instants ben trobats, i amb tanta dedicatòria. Vau estar genials en tot.