Esplèndida, brutal, espectacular, realment bèstia. Així, i amb uns quants adjectius més podríem definir la temporada actual de castells que, pràcticament, enfila la seva recta final. Per a mi s´ha acabat. Ara, després de viure intensament ahir a Valls una de les millors diades com a fotògraf i aficionat, poso el punt i final a les places.

Però caram, quina temporada. Com diria aquell, excelsa. Crec que tots els que estem rera la càmara buscant el millor de si de cada diada estem en un núvol per haver viscut de tant a prop moments històrics al llarg de tots aquests mesos.

Jo, ahir, a la capital de l´Alt Camp, al km 0 del món casteller, vaig sentir i viure coses que encara, i després de tants i tants anys com a casteller i seguidor de tot aquest món, no havia gaudit fins al moment; situar-te al límit, al llindar, a la frontera, a l´espai que distancia dues de les millors colles del “món mundial”, i les més dures a nivell de rivalitat. Entre els rosats i els vermells, a la plaça del Blat. Va ser vibrant, completament increïble, però no sé com descriure-ho perquè mentre em llegeixis puguis entendre el que vaig sentir. Quina intensitat, quin fervor, quins crits, qui defensa a ultrança del teu equip… vaig quedar estupefacte. Recordo dir-li a l´Emilio (un dels companys fotògrafs que sempre estem per allà) que no recordava que mai hagués viscut tal moment, que hagués estat capaç d´aturar-me allà al mig a veure tal espectacle d´emocions, sentiments i crits de joia i quedar completament estorat, sense reacció. No, rotundament no.

Quan les emocions tornaven al seu lloc, i la cosa s´anava relaxant, tornant cap a casa, refeia mentalment tota la jornada, desde que arribo pel carrer de la Cort, on ja vaig sentir el run-run a plaça que em convidava ràpidament a arribar, fins que marxo després dels pilars. (encara llavors, la plaça plena). Al cotxe, em van venir al cap diferents moments i situacions viscudes aquesta temporada, que m´han fet vibrar i sentir els castells com mai. Són els següents:

1 - El 3d10fm de la Colla Jove. (no cal afegir res més)
2 - El Concurs (el mundial casteller); quina màgia té aquest festival, una fórmula excel·lent perquè el món sencer sàpiga com som i de que som capaços.
3 - Vella i Joves de Valls en plena eufòria cridant-se mútuament (i jo al mig)
4 - Sant Magí, vaig xalar com un enano amb els castells de les 4 colles de la meva ciutat, quina diada. Quin nivell.
5 - Sant Fèlix a Vilafranca, en concret el moment del 4d9 de la Joves. M´encanta aquest castell, em fascina.

Què creieu? són cinc moments força increïbles, no? segur, de ben segur, que vosaltres afegiríeu i treuríeu tots els que he posat i els canviaríeu, cadascú tenim els nostres moments èpics. El que tots tenim clar és que actualment hi ha un nivell que, qualsevol fotògraf, a la plaça que sigui, segur que sortirà amb un reportatge exquisit.

Quan ets a plaça, a Valls o a Vilafranca, la feina pels fotògrafs és complicada. No és gens fàcil moure´t, i per moments ho engegaries tot, però després, quan veus el que veus, quan t´emociones, i tens la sort de compartir-ho amb gent com el Jean, el Rodrigo, la Laia i molts altres fotògrafs que no se´n perden ni una, encara t´agafa més passió, ja que de tots ells, cadascun amb el seu estil, un cop acaba la diada, ja esperes poder veure i compartir el que hem fet cadascú. Quines maneres tant diferents tenim de veure un mateix castell, el mateix enxaneta, o aquella pinya de mil caps.

En fi, que quants i bons records de totes aquestes jornades, patint la calor, però tan hi fa, la tornaríem a patir igual sempre que fos per reviure tal magnitud de castells. Ara si, per enguany, com deien les velles màquines de video-jocs, Game Over. Però no dubteu que l´any que ve farem… Insert Coin de nou!

Fins aviat!

(us deixo una selecció d´imatges. Si voleu veure totes les que he fet aquesta temporada podeu anar a www.jontcphoto.com/castells . Merci per la visita al blog i espero que us agradin les fotos!!)