En Gerard i la Maria em coneixien de veure’m amb la càmara a prop de les pinyes, sovint a grans places castelleres com Sant Magí o Santa Tecla, festes majors de la seva estimada Tarragona. Ella creia que jo només feia aquest tipus de fotos, que no feia bodes, i un dia van venir a l’estudi a veure’m. Es casaven, van dir ben decidits, amb un somriure tímid que se’ls escapava per sota el nas mentre es miraven de reull com si no s’ho acabessin de creure. Se’ls omplia la cara d’il.lusió quan en parlaven. Ja vaig veure allí de la pasta que estan fets. Bona gent, d’aquells que se’ls hi veu, que ho demostren, que són respectuosos amb la teva feina, i això, sincerament, és potser el que més agraeixo quan treballo.

Quedaven prop de vuit o nou mesos, ara no ho recordo bé, pel gran dia, que havien decidit que fos el trenta d’abril. Plena primavera.

La preboda ja va ser divertida, i amb en Luck, un gos de la raça golden, guapíssim, encara més entretingut. Ens vam perdre pels carrerons d’Altafulla, poble preciós del Baix Gaià, i vam acabar la sessió a la platja d’aquesta vila, que té un entorn preciós.

Hores abans del mateix dia del casament, els nostres protagonistes, patien per la pluja, que va fer petit acte de presència tot just abans de sortir de la casa de cadascú, però quan vam anar cap a la Catedral de Tarragona tot va canviar. Va acabar sent un dia radiant en tots els sentits. 

Mil gràcies parella, sou encantadors.