VAM PRENDRE SIURANA

Siurana va ser nostra. Tota. Completament per a nosaltres, sense turistes, quasi sense la gent del poble, una cosa impensable. I en vam disfrutar, és més, ens en vam aprofitar. Cada racó, cada pedra, cada carreró, les inacabables vistes i les incomptables muntanyes, els centenars d’arbres que l’envolten… tot va ser nostre! Però la quietud que hi regnava, aquella insòlita tranquilitat, esdevenia terapèutica, necessària. Reconfortant. I com no, també ens la vam apropiar.

La Lídia i en Philip, ella catalana, ganxeta de Reus, i ell anglès autèntic, feia molts dies que esperaven aquesta estona, la volien gaudir, disfrutar-la, i tenien una cita amb un personatge que desitjava que al calendari li caiguessin ràpid les fulles, com en la plena i intensa tardor que estem vivint, per arribar a aquell fabulós dia; era jo. Desitjava poder pujar allà dalt, i un cop allí, trobar aquelles boires de primera hora del dia per tenir instants que no veuràs ni viuràs cada dia, i més encara si això ho combinem amb que faria fotos a una parella, que en coneixia ben poc, i que era tota una incògnita com aniria, fet que encara ho feia més emocionant.

La Lídia m’havia explicat lleugerament que al Philip molta molta gràcia no li feia fer-se fotos, però jo no sé si eren els aires de Siurana o què va passar, que es van oblidar de mi donant-me moments molt bons i em vaig poder dedicar a fer la meva feina amb tota tranquilitat, i disfrutant-la, com es mereix, una sessió de fotos en aquella localització. Que ja us dic ara que no passa cada dia.

Crec, i així m’ho van fer saber uns dies més tard, que havien estat molt a gust, que s’havien sentit molt còmodes durant tota la sessió, i això, quan t’ho diuen encara et reconforta més, perquè després, el resultat, acaba sortint sol. 

Mil gràcies LIDIA & PHILIP, que l’any que està a punt de començar sigui el millor de la vostra vida!

Us ha agradat el post? no oblideu deixar-nos un like! ;)