“UN TRIO..”
January 18, 2016La família de qui us parlaré ara encara són un trio. De moment. Per poc temps. Els protagonistes d´aquest post són; la Sonia, el Denís i l´Edu. A punt d´arribar està l´Hugo. Tenen molta complicitat entre ells, amb una mirada o un somriure és suficient per dir-se i trasmetre coses, i encara que no us ho creieu, jo només els conec d´una sessió de fotos, però la interacció que existeix pares-fill és molt explícita, i això diu molt de com va anar la sessió.
Són una família que he conegut fa molt poc. Just abans de Nadal, una clienta amb qui ja he fet un parell de reportatges, l´Esther, va venir a recollir les seves fotos, l´acompanyaven dues amigues; l´Èrica, antiga companya de feina, que va ser una satisfacció tornar-la a veure i una noia embarassada, a qui jo no tenia el plaer de conèixer, que volia saber informació de com feia jo tot això de les sessions de fotos… li vaig explicar i de seguida va dir que si. Convençuda que el resultat seria el que ella esperava. I així va ser.
Al cap d´una setmana ja estàvem fent la sessió de fotos amb ella, el seu marit i el fill, i tots tres em van sorpendre molt amb les ganes que portaven de passar-ho bé, se´ls veia a gust i disposats a passar una bona estona. El Denís, el fill, li encantava tot això de posar-se davant de la càmara, i no calia dir-li res, tot va ser ben fàcil. Als seus onze anys està fet un petit príncep amb un ulls blaus espectaculars. Un noi guapíssim.
L´Edu, potser, era el que en un principi tot ho veia menys clar, això de fer-se fotos, amb un desconegut, no li feia massa el pes. Va començar algo vergonyos. Us asseguro que li va encantar.
La Sonia va xalar molt. Li encanta, i si posa bé. Ben guapa amb la seva panxa qualsevol cosa que li diguessis li semblava collonut, i això és molt agraït, és fantàstic poder treballar quan existeix aquest feedback amb els clients.
Entre canvi i canvi d´escenari sentia riures de complicitat entre el pare i el fill. Jo crec que estaven divertint-se molt, i no s´ho esperaven, i això encara els va fer sentir més còmodes. El temps els va passar molt ràpid. El Denís és ja un mig home ben plantat, que s´emportarà les noies “de calle”, segur. I a més, sap estar, que això, dins l´estudi, s´agraeix molt.
Vam estar més de dues hores. Ells, a la part final estaven igual de frescos i amb ganes que al principi. Realment, quan vius les coses que fas, i tothom s´implica, els resultats són enormement satisfactoris.
SONIA - EDU - DENÍS; moltes gràcies per aquella estona, per la vostra simpatia, és un plaer tenir gent així a l´estudi. Es treballa molt a gust. Que vagi molt bé l´arribada de l´Hugo!
Properament nou post al blog. Mentre, si voleu, podeu llegir altres posts al meu blog o veure algunes sessions de fotos: www.jontcphoto.com
Fins aviat!
